La mà que estreta
el llaç de la nostra unió
va haver de ser danyada
perquè no comprenc
aquesta batalla aliena
al que sempre vam ser
tu i jo.
Ara la teva mirada em cega
i el moviment dels teus braços
sempre està en constant tensió
la teva boca escup falsedats
i només busques el meu dolor.
Algú va segar les nostres rialles
perquè apagades les puc veure
i mutilo tot el viscut
llençant-lo pel gran canó.
Pacte sagrat vam fer
de lluitar pell amb pell
jurament davant del nostre credo
morir per l'altre protegir.
Potser la vida va canviant
i jo no ho sé entendre
potser ja t'estàs allunyant
i jo no ho vull creure.
Siempre digo lo mismo
sempre que no tornaré a caure
dono tot creient en res
i després em cega l'estupidesa.
Però jo busco la manera
de poder arribar a entendre
que tu ets diferent i que
tot ho imagino per la por de
arribar a perdre't.
Estic fart de donar-ho tot
ia canvi no demanar res
doncs sempre s'emporten tot
i al final no em queda res.