Ara que Tontxu se ha reconciliado con el mundo cibernético y que el Pampero, des del meu percepció, s'ha portat el seu cabreig amb el món, jo em reconcilie amb les ganes de fer entrades del meu cantautor espanyol preferit. Aquest que té facilitat per tocar-me la fibra, des de fa anys, amb les seves cançons, en moltes i molt diferents situacions. Si un mira cap enrere, l'empremta musical de Tontxu, es presenta intensa en petites i grans històries, en tants moments cremats, en aquestes inoblidables situacions viscudes. Tremenda o el que és el mateix: preciosa empremta.
Aquest cantautor espanyol, si la memòria i la veracitat no fallen, arribo a la música a través d'una guitarra que li va regalar Moncho Borrajo. Musicalment néixer a Llibertat 8, a Madrid, juntament amb tota una troupe de boníssims i genials músics espanyols que encara a dia d'avui, no es tingui aquesta percepció, deixen una important empremta en el panorama musical espanyol.
Per moltes i diferents etapes personals a passat Tontxu. Això s'extreu al submergir-se en la seva trajectòria musical. Hi ha un abans i un després de Bàsic (2001). Això es pot apreciar en el ritme de les cançons, en les seves lletres i el seu missatge. Des d'aquell inicial Es ven (1997), passant per Cor mudança (1998) o l'extraordinari Amb un cant en les dents (2000), on trobem cançons com No val la pena, Amb un cant en les dents, L'arrel, Si això s'acaba, Volvería a tropezar en esa piedra, Una cosa amb tu la The Middle.
Intentant fer un exercici de memòria per comparar el segon o tercer treball d'un artista que tingués tantes bones cançons juntes, y que este no fuera su álbum debut. A mi cabeza, no ve cap nom més.
Després vindria el gir, el salt, amb Contacte amb la realitat (2004) i Cordes vocals i consonants (2005), fins arribar a En el nom del pare (2008), seu últim treball d'estudi.
Des de fa anys, quan ha aparegut algú especial en el meu camí, ja sigui per unes hores o per quedar-se i no marxar, quan he tingut l'ocasió de connectar musicalment i començar a compartir música, cançons i grups, cerveses i gintònics, de grabar cd’s y de enviar canciones, Bàsic a estat com un tresor ben guardat. Tesoro a mostrar. Ximple, veritat? aquest sóc jo…1 tontainas.
Bàsic es va acompanyar d'un DVD, amb una durada de 100 minuts, on s'incloïa una entrevista exclusiva, el making off i esbossos UNS. En aquella ocasió, Olga Cerpa, Antonio Vega i Kepa Junkera acompanyar la gravació.
En breu està prevista la publicació de Només Tontxu, seu vuitè disc. Da la sensación que, desde Argentina y con otros aires, promet recuperar el millor Tontxu. Aquell noi proper…aquest que va quedar dormit en els braços de cap musa, i que ara torna a despertar.
Aquest és el meu Bàsic de Tontxu, en la seva versió 2011, amb 21 pistes. Precioses cançons i lletres, sense data de caducitat.
Estarà disponible 48 hores. Passat aquest temps el podràs escoltar en línia.
