Encara no fa un any des que els veiés en directe per primera vegada. Ara he tingut l'oportunitat de tornar-los a veure en un marc incomparable. Han madurat, són més sòlids i continuen mantenint aquesta essència que els fa diferents.
Amb tres temes nous, dues versions de temes del primer disc He perdut les sabates i moltes altres versions de clàssics coneguts Nena Daconte van aterrar en un ple Palau de la Música.
Nena Daconte va posar dilluns en circulació una reedició de He perdut les sabates amb tres temes que no havia inclòs a la primera edició. Inclou dues versions dels temes Enganyeu-me a mi també i Pierdo el tiempo i una tercera versió d'un tema d'anomenat El poderós Quinn.
Amb tot això, emmarcats dins dels concerts del VIII Festival del Mil.lenni i recolzats per fins 8 músics i secció de corda inclosa, Nena Daconte va seduir en un concert càlid i proper.
I així van començar a presentar els seus temes que van anar barrejant amb diferents versions seleccionades per a l'ocasió de temes clàssics i que tothom coneix.
La sensació ha estat la mateixa que la vegada anterior: ha estat curt…molt curt. No sé pot demanar més a un grup que només té publicat un únic cd, però ja sabeu que per a un seguidor sempre és poc….
No recordo els títols dels 3 temes inèdits que ens van presentar però sí que n'hi va haver un especialment que m'encanto i que deslligo les meves ganes de més Nena Daconte i que aviat, molt aviat, tinguin llest nou material i que aquest pugui fer-se amb He perdut les sabates.
Queda clar que això de Mai meneses i Kim Fanlo no són les versions. El seu fort són les cançons compostes per Mai i arreglades i produïdes per Kim (de qui he de dir que cada cop es va guanyant més la meva simpatia, el meu respecte com a músic ja fa temps que ho té).
Poc més hi puc afegir ja que seria repetir-me i tornar a escriure allò escrit. M'agradaria tancar aquest post recollint una frase que vaig llegir en algun lloc, que m'agrada molt i que els descriu molt bé:
Tan suau ella com les seves cançons i tan serè ell com els seus arranjaments.
Això és la base, això és Nena Daconte.
Pau, quina casualitat !!!! Jo també vaig estar al Palau !!!…
Un Palau ple a rebentar, amb un públic entregat i còmplice.
No puc afegir res més a allò que tu has dit… repetiria el que tu has escrit.
Però jo acabaria dient:
Ingènua i fràgil ella amb les seves composicions, i madur i segur ell amb els seus arranjaments. Equilibri perfecte.