Música descatalogada de la mà d'Universal

Les eines amb què compten actualment els internautes per localitzar cançons en Internet són múltiples, encara que hi ha dos grups clarament diferenciats: els legals i els il · legals. Entre els últims sempre brillarà amb llum pròpia el mort Napster, programa que va encendre la metxa de la revolució musical en permetre que 60 milions d'internautes de tot el món intercanviaran cançons sense pagar un sol cèntim. Al grup dels que es troben al marge de la llei pertanyen així mateix els actuals Kazaa, Soulseek, WinMX o pàgines web com Simplemp3s.com, 21century.com QuickMusic.La rebutjar l'alternativa, Aquella que INCLOU una música dels Serveis Legals, Es pot also in divisió de: Aquells que ofereixen arxius MP3 (Format de Compressió per reduir el mida ocupant la seva música) gratis, ÿ els que mesos Presten el Mateix Una Quota al Servei carregar la descarregada per tema.
A priori, entre ells diversos options existents, Mas És La Lá sistemes favorables dels que arriben a la música permeten atacar el pecat i els Drets Autor, més, la col · lecció Diners per Això. Però Sempre és de mala favorable és el Millor.
Poca varietat
El cebador inconvenient amb què ensopega el surfista que ACCEDIU les pàgines Legals música és el de la varietat. El nombre de cançons disponibles és ridícul comparat amb la barra lliure que representen les pàgines pirates que, cada dia amb més assiduïtat, pul · lulen per la Xarxa.
Però aquest no és el problema. El que provoca més insatisfacció en l'usuari és que, per molt que ho intenti, mai podrà accedir a bona part d'un disc si vol respectar, al mateix temps, les premisses de legalitat i gratuïtat. Fonamentalment, perquè els serveis legals de descàrrega de música gratuïta van ser concebuts com un esquer per a l'usuari.
El mètode és senzill: ofereixen un tema per disc, l'internauta li agrada i compra l'àlbum complet. Per descomptat, totes aquestes pàgines compten amb el consentiment de les discogràfiques i els autors, ja que prèviament han adquirit les llicències de distribució de les cançons.

Cada vegada hi ha més pàgines que respecten la llei i, al mateix temps, regalen música als seus visitants. El més clar exponent, i un dels pioners, és MP3.com, que en l'actualitat pertany a Vivendi, propietària, al seu torn, de la discogràfica Universal. Aquest proveïdor de serveis musicals que permet comprar, escoltar i emmagatzemar CD, ha anat salvant els obstacles legals que li han sortit al pas durant els últims anys. És, per tant, un dels principals destinacions per als melòmans.
El primer pas que tots els internautes han de donar tant en MP3.com com en altres serveis similars és el de completar un registre d'usuari. Un cop complert aquest pas, l'usuari podrà escoltar amb baixa qualitat de so totes les cançons que allí s'ofereixen. Fins i tot, molts dels temes allí exposats (normalment els menys coneguts) es poden escoltar i descarregar a l'ordinador amb la mateixa qualitat d'un CD. Aquells que no vulguin guardar l'arxiu de música al seu ordinador, tenen la possibilitat d'escoltar directament la cançó seleccionada (streaming), el que permet estalviar bastants minuts d'espera.
L'últim requisit consisteix a disposar d'un reproductor d'àudio adequat per escoltar els temes seleccionats. Els més utilitzats, Winamp i Windows Media Player en PC, XMMS a Linux i iTunes a Macintosh són compatibles amb la majoria de formats d'àudio.
La varietat de cançons disponibles a MP3.com compleix qualsevol examen rigorós, sempre que siguin actuals. Així, per exemple, la recerca de qualsevol tema de The Beatles acaba resultant infructuosa.
Una altra bona pàgina per buscar cançons gratis és la de l'edició en línia de la revista Rolling Stone. En el seu canal de descàrregues (downloads) es troben els temes més recents de l'escena musical. Això sí, existeixen diversos peròs: la gran majoria pertany a grups nord-americans i, el que és pitjor, l'internauta pot desar la música en el seu ordinador un màxim de 30 dies. A favor seu juga el fet que l'usuari no està obligat a registrar.
La pàgina de la cadena de televisió MTV posseeix un servei similar al de Rolling Stone, encara que si escau sí que és imprescindible completar el registre d'usuari. A favor seu: les cançons no desapareixen del disc dur.
Des de la pàgina de la revista Billboard és possible escoltar cançons, però no descarregar-. I això quan es pot, perquè en massa ocasions apareix a la pantalla el següent avís: "Ho sentim, el propietari del contingut no permet que aquesta descàrrega digital es distribueixi al seu país ". Cas similar es produeix a la secció de descàrregues de les botigues de discos Tower Records.
Si el que l'usuari pretén és escoltar part d'un disc abans de comprar-, la pàgina més apropiada és la de la botiga online Amazon. Tan sols cal buscar un àlbum, punxar sobre ell, baixar fins al llistat de les cançons que l'integren i escoltar aquelles que es troben disponibles. L'inconvenient és que amb prou feines permeten escoltar 30 segons de cada tall.
Caramels amb trampa
Hi ha alguns programes en què, per molt legals que siguin, cal anar amb compte. PressPlay-plataforma online llançada per les discogràfiques Vivendi, Sony i EMI per contrarestar la puixança dels programes pirates-, per exemple, tanca trampes. En principi, el seu servei és de pagament, però ofereix la possibilitat de gaudir gratuïtament durant tres dies. Està més que justificat punxar en una de les pàgines: seu arxiu musical és un dels més amplis de la Xarxa.
L'usuari ha d'omplir el registre i instal lar el programa que facilita la descàrrega de música. Fins aquí tot bé. Però és en el segon pas on es localitza el parany: s'ha de facilitar el número de targeta de crèdit, ja que el procés de registre és el mateix que el del servei de pagament. En principi, l'empresa es compromet a no carregar cap pagament per la subscripció, ja que sempre es pot cancel · lar abans que concloguin els tres dies d'ús lliure. Però si l'usuari s'oblida, rebrà la factura (18 dòlars) cada mes.
La mateixa precaució cal adoptar davant el node Emusic, que el mateix que PressPlay. En aquest cas, el període de prova (i, per tant, per donar-se de baixa per tal d'evitar el pagament de la subscripció) és de dues setmanes. Una altra de les grans plataformes legals és MusicNet, de la qual, de moment, només poden gaudir els usuaris del proveïdor d'Internet America Online (AOL).
Una penúltima opció en el rastreig de llocs web on aconseguir música gratis i legal es troba a les pàgines dels grups o artistes. No ha estat fins als últims mesos quan s'han potenciat les pàgines pròpies per tal de satisfer la demanda dels fans.
En la majoria dels casos, el material sol consistir en rareses, cares B o actuacions en directe. Cantautors com Quique González 'pengen' a la seva web concerts sencers, i grups com Radiohead o U2 faciliten cançons abans que surti el seu disc a les botigues.
La forma de localitzar la pàgina oficial d'un grup és ben senzilla: generalment ha teclejar el nom seguit pel. com, encara que per sortir de dubtes el més apropiat és utilitzar un cercador.

Encara que potser sigui massa tard, la indústria de la música s'ha adonat que no li queda una altra alternativa de reaccionar si pretén sobreviure en una realitat dominada per la pirateria. A poc a poc van complint els exigències dels internautes a crear programes que, juntament amb un ampli arxiu musical, ofereixen la possibilitat de passar les cançons a un CD.
Recentment s'han produït moviments que indiquen cap a on poden anar els trets de la distribució musical del futur. La iniciativa més important no ha vingut de la mà d'una discogràfica, sinó d'una companyia informàtica (Apple), que pretén omplir el buit existent entre els diferents serveis musicals, que són il · legals en són atractius.
Apple ven cançons 99 centaus la unitat, necesity sense la prèvia subscripció, En La seva nova botiga online, iTunes Music Store. El servei CONTIENER 200.000 temes dels cinc principals segells de registre (BMG, EMI, Sony, Universal i Warner), Enregistraments exclusives d'un dels vint artistes com Bob Dylan -, U2, Eminem i els vídeos musicals gratis. Si pots iniciar sessió Escoltar 30 segons de cada cançó abans de pagar i són possibles gravar-les en un CD tantes vegades com vulgui. Per ara, Només operar aquest servei en els Estats Units.
EMI, Sempre que ha estat gravant més disposada a adaptar-s'hi Nous Temps, anunciar que posarà en marxa a Europa d'un servei similar a Apple a. Mercat de més 140.000 Cançó 3.000 artistes a través de 20 Botigues en línia. Also maig a rippearse (equip copiar en un CD) els temes.
Aquests programes són cridats a convertir-Botigues de música futur. Mentrestant, hi haurà encara d'esperar fins que tot l'equip està perfectament greixada. Així, per això ara, no estarà satisfet amb l'oferta legal existent, oferint un dels quals I UNA ALTRA de sorra:
El favor

• Legalidad. El internauta que utilice estos servicios puede quedarse con la conciencia tranquila, ya que las discográficas y propietarios de los derechos de autor han dado el visto bueno para que su música pueda conseguirse en Internet de forma gratuita.
  
• Los archivos descargados ni están cortados, ni contienen otro tema distinto al buscado, ni están vacíos. Todos ellos son problemas a los que están acostumbrados las personas que prefieren utilizar los programas piratas.
  
• Permite conocer parte de un álbum antes de adquirirlo en la tienda y, por añadidura, facilita el descubrimiento de otros artistas.
  
• El proceso de descarga es sencillo, rápido… y gratuito.
  

Contra

• Variedad. Es mínima comparada con la que cuentan las páginas web y sistemas de intercambio que caminan al margen de la ley.
  
• Incluyen ‘trampas’ que pueden salir muy caras a los usuarios que actúan de buena fe. Pagar por una suscripción cuando la intención era acceder al periodo de prueba gratuito es uno de ellas.
  
• Las canciones que se reproducen en streaming pueden no poseer la calidad de sonido adecuada.
  
• Rara vez permiten conseguir el disco completo de un artista.
  

extret de notícies consumer.es