No sabia de Silvia Pérez fins aquesta tarda de diumenge. Un concert al Palau de la Música Catalana va obrir els meus sentits i les meves ganes de bussejar per veure que trobava sobre ella i la seva trajectòria musical.
Amb el suggerent títol La veu de les emocions i amb Raül Fernández “Refree” a la guitarra, el duet va fer que aquest concert, emmarcat dins el Festival Mas i Mas, tinguessin prou. Molt poc.
Una de les sorpreses ha estat aquesta: Quina. Cançó amb la que va obrir el concert i ens va deixar a tots amb la boca oberta. La cançó en directe guanya molt: augmenta la seva sensibilitat, amplia la seva força generant una controlada potència, deixant a la sala un aire carregat de sentiment.
Com és habitual en la meva, i amb tots els meus respectes, les cançons de Serrat quan les canta el, no em diuen res. Per contra, quan aquestes mateixes es traslladen a la veu d'altres, m'encanten. Sobretot pel que diuen i que en boca de Serrat no apreciar.
Silvia Pérez la pots trobar en molt diferents projectes com Immigrasons, Les molles o al costat de Ravid Goldschmidt en un molt recomanat disc titulat Crida.
lletra Quina (per Ka i FJ traduïda)
Pensa en mi, petita, pensa en mi
quan les bruixes t'esgarrapin de matí.
No et faré més tebi el fred
ni més dolç el cafè amb llet
però pensa en mi,
petita,
pensa en mi.
Pensa en mi quan no t'arribi el sou
o quan t'arrambin en el metro a quarts.
I duu-me
brodat a la teva brusa
o pintat en el teu somriure corrent.
Colúmpiame
les teves arracades.
Envuélveme amb els teus anells
i dóna'm anar amb tu, m'ho dius a mi anar.
Deixa anar on vas, deixa allà anar,
petita, entre alegria i pena
abraçat contra el poema
que llegeixes d'amagat.
Badallarà mandrosa la ciutat
quan marquis l'hora i obris les finestres de despatx
i t'espolsis els ocells
que fan niu dels teus cabells;
et diu el cor
que l'ocell engabiat, mor.
Ells em duen a les plomes somnis i batecs
quan colpegen els meus vidres els seus becs.
I m'expliquen
la història blanca i menuda
que entre quatre parets es marceix.
Aviat
que mor la primavera
quan no pot anar a passeig.
Deixa anar amb tu, m'ho dius a mi anar.
Deixa anar on vas, deixa allà anar,
petita, i encén la cara.
Pensa que tenim encara
el camí dels teus ocells
per volar tu i jo amb ells.