Luna de plata y marfil,
rosa anhelosa de aguas de abril,
llum trobadora i senzilla
màgica espurna viu en tu.
Divina és l'esperança
diví el meu amor per tu,
el desig precedeix les ànsies
i les ànsies s'apoderen de mi.
Sorra que ve,
sorra que va,
als solcs del seu viatge
el teu nom vull gravar.
S'estremeix el silenci
quan aflora el record
i les llàgrimes brillen
quan treuen el cap per la galta.
Ànima que vas arribar del Nord
i va carregar com un huracà
la teva vida transformo la meva vida
i ara la meva vida no vull canviar.
Cant d'emocions,
la teva mirada és un cantar
a uns ulls que s'il·luminen
només de poder-te nomenar.
Història que neix del silenci,
d'un silenci que es pot palpar
a la memòria pren el desig
i em sembla que sigui realitat.
Les mans solquen les corbes
sinuoses que vénen i van
el meu món embogeix al teu pas
i passar no pot acabar.
La nit em treu la vida
i amb el teu record torna a brillar
l'alegria precedeix el moment
i les meves ànsies es poden tocar