Amb un Palau Sant Jordi esclatant i amb una mitjana d'edat molt baixa per als donostiarrats La Oreja de Van Gogh va presentar a Barcelona els nous temes de “Guapa” su último trabajo.
Amb una imatge renovada, Menys rossa del que estem acostumats i vestida amb uns pantalons molt ajustats L'Amaia va fer la seva presentació a l'escenari i així van començar a parlar., un darrere l'altre, els temes coneguts com dolça bogeria, a deu centímetres de tu la La platja.
Un correu públic totalment lliurat temes com 20 de gener i va fer que aquests moments fossin inoblidables i no menys impressionants cantant les cançons i fent-les ressonar. El Palau.
Un splicing excessiu de temes amb gairebé cap interacció amb el públic i una Amaia “sabia com” Ens va donar la sensació que el concert no era per a ella i que canta perquè ha de cantar, no perquè és el que li agrada fer..
nit emotiva per Álvaro Fuente (baix) que amb motiu del seu aniversari va poder escoltar i sentir com el públic li cantava emotiu “feliç aniversari”.
Ressaltar el protagonisme excessiu de Xabi (teclats) que es permet diversos luxes a l'escenari: El seu desig de ser el centre d'atenció, entrant tard i malament amb els teclats en els temes i els últims, i més notable, intentant donar una intensitat als moviments del seu cos com si la seva vida depengués d'això a la Nacho Cano sense poder ser comparable i deixant-lo un ridícul aprenent del formidable Nacho..
I així, amb un total de 27 temas, i més de dues hores de concert La Oreja de Van Gogh va posar el colofó a la seva actuació a Barcelona.
La meva darrera impressió és que vaig sortir una mica decebut.: músics que no són tan professionals com un voldria, una cascada de cançons conegudes on ho tenen tot fet i la veu d'Amaia que no és tan potent com es pensava, a més de deixar algun que altre gall en aquell fabulós Palau Sant Jordi.
Sens dubte, les autèntiques estrelles de la nit van ser 18000 gent que va assistir al concert i que ho va donar tot, la veu, las fuerzas de tanto botar y la ilusión en darlo todo.