José Saramago, escriptor portuguès, nascut a 1922, premi Nobel de Literatura a 1988, és un dels grans autors i jo diria també filòsofs de finals del segle XX i principis del XXI. Amb un estil molt personal, tant pels seus continguts com per la utilització de la sintaxi, els seus llibres resulten una mica incòmodes de llegir , però de seguida entres al joc i t'adaptes a les seves puntuacions.
El protagonista de El hombre duplicado és un professor d'escola, proper als 40 anys, amb una vida mediocre i gris, un dia descobreix un home que és igual que ell: una còpia exacta. Aquí comença la història: la curiositat per saber qui és aquest home, arribar a conèixer-lo… La història atrapa el lector, de mica en mica Saramago va creant l'interès per descobrir més coses sobre l'assumpte. A mesura que s'avança va agafant tints de novel·la negra; la intriga va augmentant, però l'autor es pren el privilegi de fer pauses: preguntar-se per la identitat individual de la persona, el destí, l'existència del sentit comú, les relacions home-dona, mare-fill i qüestionar els personatges.
El ritme es va accelerant a mesura que s'acosta el final de la novel·la. El desenllaç és inesperat, encara que lògic i molt creïble per ser el punt final d'una cosa que mai no pot arribar a passar. Saramago m'agrada per aquesta característica, a partir d'una idea absurda com és descobrir una altra persona físicament igual al protagonista, va desenvolupant la trama de manera totalment lògica i humana, sense recórrer a situacions surrealistes per resoldre l'argument.
Tot i que Saramago està en contra de portar les seves novel·les al cinema, en una altra de les seves novel·les, Assaig sobre la ceguesa, va acceptar que fos adaptada al cinema, amb el títol de Ceguesa (A cegues). Aquesta pel·lícula va ser l'encarregada d'obrir el Festival de Cannes 2008. S'espera que el 27 de febrer del 2009 s'estreni a Espanya, us animo que llegiu la novel·la abans de veure la pel·lícula.
El hombre duplicado em va semblar una novel·la molt cinematogràfica. A més, l'home duplicat en qüestió és actor, em faria certa gràcia poder veure-la al cinema, sobretot pel treball del protagonista, interpretant dos homes iguals per fora però diferents per dins.
La meva germana acabo el llibre fa poc així que m'heu animat a llegir assaig sobre la ceguesa, a veure que ta.
El sr. Saramago és el millor escriptor de tots els temps a nivell mundial.
Jo també penso que les seves novel·les no haurien de ser portades al cinema perquè mai no és igual un llibre, on tu fas els personatges a veure'ls a la pantalla on es perd el sentit, l'olor del paper, el ritme de lectrua que el marca una i tot això no s'hauria de perdre.
Estic totalment d'acord amb tu, Anabel. A més, afegiria que l'acte de llegir és individual, en canvi l'acte de veure la pel·lícula sempre és compartit amb algú més. Al meu article cito que em faria gràcia veure la pel·lícula, sobretot pel protagonista, però estic segur que el resultat global tindria una valoració inferior a la novel·la.