Et puc regalar
les onades i el mar
si amb això aconsegueixo
que et puguis alçar.
I puc cantar
con todo mi corazón
sí a cada cançó
et deixes emportar.
Puc recitar-te versos
des de l'alba al capvespre
ia cadascun d'ells
repetir-te que aquí sempre estaré.
T'escric a tu,
escric per mi,
perquè puc tocar el cel
i tu em pots acompanyar.
No faran falta les cames
perquè podem volar
i descansarem als núvols
que vas somiar tocar.
Jo seré Galerna
que entre els meus braços
et passeja.
Tu seràs l'alosa
que dóna vida a aquest cel
perquè no hi ha més paisatge
que el dels teus ulls somrient.
Et puc regalar
les meves rialles i els meus plors
i tu em pots donar
recer en nits de pura tempesta.
De vegades les meves mans ploren
perquè no saben on es poden recolzar
de vegades les cames ploren
perquè van oblidar com serà el caminar.
Ets el meu cel
ple d'estrelles
i cobert d'un mantell
del més pur coral.
Puc cridar-li al vent
fins a aconseguir desafiar
que bufi amb tanta força
que ens hàgim d'aixecar.
I així, en aixecar-nos,
agafada dels meus braços
ballar i ballar.
Seguiré sent Galerna
que a cops de cor
eixampla el que hi ha
entre tu i jo.
Siempre. Seguiràs.
Seguiràs sent la meva lluna,
la meva noia, el meu cel,
el meu mar infinit....
“con todo mi corazón…………”