No hay muchas personas que puedan presumir de una capacidad de composición tan grande y de tan alta calidad. Es el caso de Giuseppe Mango, italiano nacido allá por los años 50 y que en España fué conocido como Mango.
Marcho de vacaciones y esta canción se ha colado en la maleta…
Como recordareis, no hace todavía un año, Rulo, cantante y lider de la banda, hizo un comunicado donde anunciaba su salida de la formación por una continua lucha con algunos de los miembros de la formación.
En breve su primer trabajo en solitario verá la luz. Mientras ese momento no llega, un vídeo acústico de La Fuga, con una de sus emblemáticas canciones.
En un par de meses estará disponible Pequeño, primer trabajo de Dani Martín (El canto del Loco), en solitari. Que todo el mundo este tranquilo, seguirá habiendo El canto para una buena temporada.
Dani manifiesta que las canciones (12 temas) que se van a incluir en Pequeño no tenían cabida con su banda habitual, ya que estas son personales y tienen mucho de biográficas y que, aprovechando un parón con el Canto, decidió ponerse manos a la obra.
Contará con las colaboraciones de Carlos Raya, Manolo Mejías, Coque Malla o mi estimada Lidia Guevara, entre otros.
Supongo que algún día me cansaré de Ocell Sunrise…. mientras ese momento no llega a disfrutar de Ribbon y como Yuri dice ” por si nunca lo vuelven a grabar…” aquí queda recogido ese momento.
Almenys això és el que assegura Rolling Stone i Tele 5. Si és cert, molta sort per Mai Meneses en solitari. Li caldrà.
Personalment crec que un dels punts més forts i pel qual destaca (destacava) Nena Daconte és la part de composició, producció i arranjaments tan encertats de Kim. No, m'oblido de maig. No trec ni sobre la d'ella, ni a les les lletres que compon, però insisteixo: aquestes cançons, sense cap dubte, avui sonarien molt diferents.
Si el segon disc de Nena Daconte ja no estava a l'altura del primer, ja tinc curiositat per saber com sonarà aquest tercer treball, que pel que sembla, podria produir Alejo Stivel. I encara que això ja és una certa garantia, no imagino Nena Daconte sense la part Fanlo.
Sigui com sigui, aproximadament per a principis de desembre, coincidint amb la campanya de Nadal, Nena Daconte comptarà amb tercer treball.
Actuació en directe Premi GP amb el tema Mentides i Jo volia Recórrer
Kim Fanlo, et seguiré la pista a les teves noves i diferents etapes….
No sabia de Silvia Pérez fins aquesta tarda de diumenge. Un concert al Palau de la Música Catalana va obrir els meus sentits i les meves ganes de bussejar per veure que trobava sobre ella i la seva trajectòria musical.
Amb el suggerent títol La veu de les emocions i amb Raül Fernández “Refree” a la guitarra, el duet va fer que aquest concert, emmarcat dins el Festival Mas i Mas, tinguessin prou. Molt poc.
Una de les sorpreses ha estat aquesta: Quina. Cançó amb la que va obrir el concert i ens va deixar a tots amb la boca oberta. La cançó en directe guanya molt: augmenta la seva sensibilitat, amplia la seva força generant una controlada potència, deixant a la sala un aire carregat de sentiment.
Com és habitual en la meva, i amb tots els meus respectes, les cançons de Serrat quan les canta el, no em diuen res. Per contra, quan aquestes mateixes es traslladen a la veu d'altres, m'encanten. Sobretot pel que diuen i que en boca de Serrat no apreciar.
Silvia Pérez la pots trobar en molt diferents projectes com Immigrasons, Les molles o al costat de Ravid Goldschmidt en un molt recomanat disc titulat Crida.